Anàlisi d’un èxit soterrat: WhatsApp
Hi ha una xarxa social que, segons el nostre punt de vista, encara passa desapercebuda per part de gurus i conferenciants 2.0, un col·lectiu que, per cert, caldrà assenyalar amb el dit quan la bombolla tecnològica esclati definitivament.
Es tracta de WhatsApp, l’aplicació per a dispositius mòbils que permet enviar missatges de text gratuïts als teus contactes de telèfon. La sensació és que tothom qui té internet al telèfon, utilitza aquesta aplicació amb freqüència i la integra en el seu dia a dia. N’analitzem el perquè:
- Permet enviar missatges de text sense haver de pagar, de manera que substitueix els sms entre aquells contactes que també tinguin internet al mòbil, que cada vegada en són més.
- Permet la compartició de documents (imatges, vídeos, cançons i fitxes de contactes, bàsicament) de forma àgil. Fins i tot existeix la possibilitat d’enregistrar un clip de veu -directament des de l’aplicació- i enviar-lo a algú altre, una opció recomanable si allò que voleu comunicar és massa extens i enrevessat per ser redactat. Per a periodistes i mitjans de comunicació pot ser molt útil.
- Permet crear grups, un tret essencial. Precisament, Google+ ha atacat Facebook per aquesta via, això és, la dificultat de publicar i compartir informació entre cercles reduïts que presenta la joguina del Zuckerberg. Amb Twitter, tres quarts del mateix. WhatsApp, però, ja fa temps que actua com a xarxa social de cercles personals.
- La cirereta: permet enviar un arxiu de geolocalització, tal com apunta al nostre Facebook el Josep Ramon Torné, a qui per cert recordem amb molt d’afecte des de SecondNews, una empresa que no hauria estat possible sense ell.
L’èxit de WhatsApp és silent, perquè els grans fan molt de soroll. L’èxit de WhatsApp no ho pot ser en tant que model de negoci, almenys a hores d’ara, perquè l’aplicació no té publicitat ni és de pagament (en tot cas, aquest és un fenomen que també comparteixen o havien compartit, fins fa poc, Facebook i Twitter). L’èxit de WhatsApp és nadiu, exclusivament nadiu, perquè l’aplicació comença i acaba als dispositius mòbils (en això, ens atrevim a dir que és una de les primeres xarxes socials natives consolidades del món, si no la primera). A l’èxit de WhatsApp també ha contribuït, tangencialment, el moment de lucidesa que van tenir els creadors a l’hora de batejar l’aplicació: un nom potent, curt, amb joc de paraules inclòs per al públic objectiu angloparlant, amb pregunta retòrica que t’anima a contestar i fins i tot, si ho voleu, amb una al·lusió encriptada al bon rotllo d’aquell anunci de Budweiser que tots els adolescents van intentar imitar algun dia.
Per acabar, una reflexió que entronca amb la línia d’investigació principal de SecondNews, la gestió del llegat digital. Us heu adonat que en el WhatsApp queda recollit el diàleg que heu mantingut amb una persona des del primer dia que vàreu utilitzar l’aplicació? Sabeu el valor incalculable que tindrà, per a molt de vosaltres, no perdre aquest trosset de biografia compatida, d’aquí a 10 anys, per exemple? Evidentment, els creadors ja hi deuen estar pensant. Mentrestant, sapigueu que existeix l’opció de recollir l’historial d’un diàleg –i també el d’un debat amb més de dos participants- i enviar-lo per correu electrònic.

Faig servir Whatsapp i encara no sabia que tenia ni la meitat d’usos que comenteu a l’article. Imagino que, com jo, la majoria d’usuaris. És ben bé que les noves tecnologies necessiten encara de molta didàctica…
Retroenllaç: SecondNews » El futur del WhatsApp